Fauna i Flora Submarina

MAR MEDITERRANI

FLORA

Estrella de mar

Cargol de mar

Peix Tord

Pop 

Peixos: Sard comú, Sard imperial, esparrall, Mojarra, Oblada, Boga, Salpa, Herrera, Roger de roca, Reietó, Agujón, Raya comú, Roger de fang, Donzella, Tordo, Vaqueta, Fredi, Gallito, Castañuela, Gobio, Bavosa de banda fosca, Mero, Llobarro, Serrano, Cabrilla, Lisa, Aranya, Agulla, Barracuda, Bruna, Congre, Cavallet de mar, Picarel, Daurada.

Cnidaris: Aigua dolenta, Anemone de mar, Ortiga blanca, Aigua quallada, Tomàquet de mar, Plomes, Veler, Fals coral, acèfal blau, Mà d'mort.

Mol · luscs: Pop, Gorret Xinès, tubet, Musclo de roca, Torrecilla, quitó, Peu de ruc, trompeteta, Virolla granulós, Sèpia, Margarita reticulada, Ostra, Pechina de pelegrí, Cargolí eneno, Gibula, cancel · laria, Calamar gegant, Lapa, Navalla , Cargol, Baldufa rugosa.

Equinoderms: Estrella de sorra, Eriçó violaci, cogombre de mar marró, Estrella de mar comú, Eriçó negre, Ofioderma, Eriçó de mar, cogombre de mar negre. 

Crustacis: Gla de mar, Cranc de roca, Aranya de mar, Cranc ermità, Santiaguiño. 

Ctenòfors: Globus de mar. 

Rèptils: Tortugues marines. 

Fanerògames: Posidònia. 

Anèl · lids: Espirógrafo. 

Algues: Gitanilla, Full de pedra, Alga calcària, Coixinets. 

Porífers: Esponja vermella, Esponja comú, Esponja d'ermità. 

Lofoforados: Encaix de Venus, Fals coral. 

Mamífers: Foca frare

Estrella de Mar

FAUNA

Clorófitas o algas verdes: Acetabularia acetabulum, Anadyomene stellata, Caulerpa prolifera, Caulerpa racemosa, Chaetomorpha linum , Codium bursa, Codium coralloides, Codium fragile, Codium vermilara,    Codium sp, Dasycladus vermicularis , Flabellia petiolata, Halimeda tuna, Ulva intestinalis. 

Feofícias o algas pardas: Cladostephus hirsutus, Colpomenia sinuosa, Cystoseira sp, Dictyopteris membranacea, Dilophus fasciola , Dictyota dichotoma, Halopteris scoparia, Padina pavonica.

Rodófitas o algas rojas: Amphiroa cryptarthrodia,  Amphiroa cryptarthrodia , Amphiroa rigida,Asparagopsis sp, Corallina elongata, Corallina granifera, orallina officinalis, Gelidium sp, Laurencia obtusa, Laurencia papillosa , Lithophyllum incrustans, Lophocladia lallemandii , Peyssonnelia rubra, Peyssonnelia squamaria, Plocamium cartilagineum , Sphaerococcus coronopifolios, Wrangelia penicillata.

Magnoliofitas marinas o fanerógamas marinas: Cymodocea nodosa entre Posidonia oceanica , Posidonia oceanica.

Dictyota dichotoma (Alga parda)

Moby Dick

Considerada una de les grans novel · les del segle XIX (en anglès), Moby Dick (compara preus) no va ser l'únic ni el més popular escrit d'Herman Melville, la vida va estar marcada per grans alts i baixos. Repassem la vida i obra d'aquest notable literat nord-americà en aquest resum.

Dades biogràfiques

Herman Melville (en anglès) va néixer a Nova York el 1819, on va morir el 1891. Estar casat durant 47 anys amb Elizabeth Shaw, amb qui va tenir 4 fills. El seu pare, Allan, pertanyia a una destacada família de Boston, però la seva activitat comercial el va conduir a la ruïna ia la mort, quan Melville tenia només 11 anys d'edat.

En mancar de recursos econòmics, entre els 21 i els 24 anys Melville va haver d'emprar com a tripulant de diversos vaixells-inclòs un balener-que el van portar als mars del sud; va ser desertor, presoner d'una perillosa tribu indígena i reu per amotinament. Aquestes experiències li van permetre escriure diversos llibres que li van donar a conèixer ia decidir-se per la literatura com a ocupació.

Un parell d'anys després, ja casat, es va instal · lar en un poble de Massachusets, on es va dedicar a escriure fins a 1863, quan torna a Nova York. Tres anys més tard, davant el poc èxit econòmic de les seves obres, va haver d'acceptar una feina com a funcionari de duanes, que va mantenir durant gairebé 20 anys, fins a retirar, cinc anys abans de morir.

Moby Dick (la seva obra)

Moby-Dick , Segle XIX
Herman Melville

No obstant això, l'obra que "reviure" a Herman Melville, a partir de la segona dècada del segle XX i gràcies als comentaris de diversos escriptors i crítics literaris, va ser Moby Dick, escrita en 1851. Narra la història del capità Ahab en la seva desesperada persecució de la balena blanca que li havia arrencat una cama, explicada en la persona d'Ismael, un jove i inexpert mariner que s'embarca en el Pequod, el balener comandat per Ahab.

És una novel · la carregada de simbolismes i de reflexions sobre el bé i el mal, l'existència de Déu, i el lloc de cadascú en l'Univers, entre d'altres. La seva quantitat de personatges de diverses nacionalitats i temperaments, en què prevalen els noms bíblics, és digna de ressaltar.


Informació Cercada de : http://goo.gl/kd56ea

Opinió Personal : Penso que aquesta novel·la es molt bona, perquè ha estat llegida per moltes persones i a molta gent l'hi agrada.

Activitats Aquàtiques

El Surf

Surfer a la platja de Tarifa

El surf es un esport que consisteix en mantenir el equilibri sobre una taula sortejant onades, i crespes. Si la persona que practica l'esport ho fa dreta sobre la taula es pot classificar el surf en dos grups: el longboarding i elshortboarding.



Els surfers representen una diversitat de la cultura de surf fomentada en baixar lliscant per les onades. Algunes persones practiquen surf com una activitat recreacional mentres que altres ho fan com si fos el focus central de les seves vides.

Nois d'estil surfer

Activitats Aquàtiques

El Submarinisme

El busseig, també nombrat submarinisme es l'acte per el qual el ser humà port mantenir-se un temps determinat sota l'aigua, ja sigui mar, un llac, un riu o una cantera inundada. Amb el fi de desargollar una activitat professional, recreativa, investigació, policial o militar.

En la majoria de les modalitats que recurreixen a aparats de respiració, el sistema mes utilitzat es el de escafandre autònoma (un regulador alimentat per una o mes ampolles d'aire comprimit).

Els tres pilars de la fisica del buseig es el principi de Arquímedes, la presió y les leys de els gasos. El primer explica el fenomen de flotabilitat, el segon la variacio de la presio amb la profunditat y el ultim el comportament dels gasos al variar la presio.

Activitats Aquàtiques

Esports Aquàtics

Els esports aquàtics són aquells que es practiquen a l'aigua. Podem classificar-los de la següent manera:

Esports nàutics sense motor : 
- Rem : El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.
- Piragüisme : S'anomena piragüisme a l'activitat recreativa o esportiva de navegar amb una piragua, per aigües planes o per aigües braves.

Esports nàutics  de motor : 
-Esquí aquàtic : L’esquí aquàtic és un esport aquàtic individual en el qual una persona esquia sobre l'aigua amb 1-2 esquís o sobre una taula, agafat a una corda anomenadapalonier, que és arrossegada per una motora.
- Surf d'estel : El surf d'estel (també conegut per l'anglès kitesurfing, kiteboarding o flysurfing) és una modalitat de navegació que consisteix en l'ús d'un estel de tracció que està subjecte a l'esportista (kiter) per 4 o 5 (rara vegada dues) línies, dues fixes a la barra, i les dues o tres restants passen pel centre de la barra; aquestes se subjecten al cos mitjançant un arnés, permetent lliscar sobre l'aigua mitjançant una taula dissenyada a tal efecte. 

Gent practicant surf d'estel

Travesses aquàtiques

La particular manera d'aprofitar els períodes estivals de l'aventurer i nedador màster del CN Manresa, Maties Sala, el va portar aquestes vacances a fer diverses travesses nedant en llacs, rius i mars europeus.

A Hongria la fita va ser la travessia al llac Balató, el més gran del continent, on va completar els 5 quilometres d'amplada nedant en 1 hora i 45 minuts. El seu periple va continuar a Romania on va creuar diverses vegades el Danubi abans de programar un trajecte pel Mar Negre entre Mangàlia i Vama Leche, d'uns 4 quilòmetres, que va completar en 1 hora i 20 minuts.

A Bulgària va visitar el Centre d'Alt Rendiment de Naroden Park a 2000 metres sobre el nivell del mar on va completar en el llac Belmeken, a 15º de tempetatura, un trajecte d'1 quilòmetre i mig en 28 minuts.

La darrera experiència aquàtica d'en Maties Sala ja va ser en terres catalanes on va afrontar el repte d'unir, nedant i sense neoprè les illes Ferrera i la Foradada en 57 minuts aprofitant l'impuls de les corrents marines. L'únic inconvenient d'aquest trajecte van ser les meduses que van picar l'esportista a l'esquena. Les illes Ferrera i la Foradada dormen part de l'arxipèlag de les Columbretes, a 50 quilòmetres de la costa de Castelló.

Maties sala abans de fer una travessa

INFORMACIÓ EXTRETA DE : http://goo.gl/jd3VQe

Conclusions : Aquestes activitats són molts sanes per al cós humà i també bastant perillosses, les recomanu molt per fer-las.

Activitats Aquàtiques

Vent d'Estrop 

El vent d’estrop es una entitat amb dues variants una es l’asociocultura i l'altra és l’esportiva.

La paraula de vent d’estrop prové antigament dels pescadors, quan encara es pescava en vela s’impulsaven per mar amb el rems, és un esport que tracta de anar amb un vaixell i et vas donant impulsos amb els rems, cada vaixell de esta compost de 8 vogadors i 1 timoner o 6 vogadors i 1 timoner hi ha dues categories la masculina i la femenina. Es un esport fet per a tot el món, les competicions consisteixen en les regates. Es esport català i es va ser acceptada al any 1992 a les olimpíades de Barcelona.

Noves actualitzacions del vent estrop 

El passat diumenge al matí, el club Vent d’Estrop Vogadors de Cambrils va inaugurar una nova caseta que s'ha instal·lat recentment al port. La instal·lació té com a principal finalitat guardar els rems que es fan servir en les embarcacions del club i que, anteriorment, s’havien de guardar en uns baguls que havien quedat molt petits. Al seu exterior, el mòdul llueix uns vinils que han estat dissenyats per la vogadora Marina Castellà i que serveixen per promocionar el club i l’esport del rem, tot indicant la web on es trobarà informació sobre les activitats del club i com iniciar-se en aquest esport.

A l’acte hi va ser present el regidor de Governació de l'Ajuntament –Dani Milan– i també es va comptar amb la col·laboració activa de la colla castellera Xiquets de Cambrils, que van aixecar un pilar durant la festa. També es va servir un refrigeri pels assistent a l'acte. La caseta s'ha instal·lat gràcies al suport i als permisos que s'han donat al club des del propi Ajuntament de Cambrils i des de Ports de la Generalitat. 

10è aniversari del club

Enguany, el club Vent d’Estrop està celebrant els seus primers anys d'història. De fet, aquest espai era una instal·lació llargament desitjada ja que facilita molts aspectes de logística del club, ja que no disposen de cap seu més enllà dels cinc llaguts que tenen amarrats al port de Cambrils. D'altra banda, també s’ha gestionat amb l’Ajuntament disposar d’una sala de reunions –un dia a la setmana– al Les Basses per a les tasques organitzatives dels seus socis. Vent d’Estrop és el club de rem marítim amb més socis de tot el litoral català, per bé que en d'altres municipis hi ha clubs que disposen d’instal·lacions més idònies per a l’escalfament i entrenament des esportistes, així com per a les tasques de manteniment de les embarcacions.

Port de cambrils de vent D'estrop

INFORMACIÓ AGAFADA DE : http://goo.gl/PYzWDA

Escola de vela

Aqui teniu un exemple de una escola de vela : 

El RCMB compta amb l'escola de vela reconeguda per la Federació Catalana de Vela i per la Real Federacion Española de Vela.

Es realizen cursos tant per a joves com per adults , en embarcacions d'un sol tripulant i en embarcacions de diverses tripulants.

A partir dels diferents cursos i de les estades d'estiu , aquestes persones tenen opció de continuar la seva formació a través del diferents equips de regata que té la nostra entitat. 

CURSOS DE VELA

Lloc a ralitzar els cursos :
El curs es realitzarà a les intalacións del reial Club marítim de Barcelona situat en el Moll d'Espanya s/n ( davant del Maremàgnum ) telèfon 93.221.48.59, fax 93.221.55.66 .
Per arribar-hi podeu agafar els autobusus 19 o 40 i baixar al final del seu trajecte o bé la línea L3 del Metro "Drassanes" i creuar el pont "Rambla del Mar" que us porta al Maremàgnum.

Durada :
El curs consta de 2 sessions de 3 hores cada una, a realitzar en dissabtes o diumenges de 11:00 a 14:00 ( consultar calendari )
Els cursos seran mòduls acumulables i es podrà anar assolint els nivells de capacitació que marca la Federació Catalana de Vela ( Cada nivell aprox. 18 hores )

Equipament :
Roba còmoda
Calçat esportiu
Una jaqueta paravent
Gorra, ulleres de sol.
Una tovallola i una muda de recamvi
Hi ha vestidors a disposició del participants del cursos

INFORMACIÓ EXTRETA DE : http://goo.gl/ty2wpr

Icone de la escola

Conclusions : Aquestes activitats són molts sanes per al cós humà i també bastant perillosses, les recomanu molt per fer-las.

Cinema

Aquí teniu el tràiler de la pel·lícula Nemo! (castellà)

vídeo del trailer de la pel·lícula Buscando a Nemo extret de Youtube.
https://www.youtube.com/watch?v=zHdVpREiDPc

Tipus de mars (Formacions i origens)

Segons el grau de tancament de les mars, aquestes es divideixen en:

• Mars costaneres 
• Mars continentals
• Mars interiors o tancades

Mars costaners

 Més tancades i amb un intercanvi d'aigua amb l'oceà limitat, en què els corrents són deguts a diferències de salinitat i temperatura més que no pas a la força del vent. Parcialment tancades per illes, arxipèlags o penínsules i en què els corrents són causats pels vents marins, com el mar del Nord o el mar del Japó.

Mar del Nord i Mar Bàltic

El mar del Nord i el mar Bàltic tenen un punt de trobada que entre els dos mars s'ha desplaçat diversos quilòmetres cap a l'oest, això és degut a la influència de HAARP, (programa d'investigació d'aurora activa d'alta frequència).

Mars continentals                                                                            

Mar continental

Es troben situats dins dels continents encara que estan comunicats amb els oceans o amb altres mars per els estrets. Entre ells destaquen el mar Mediterráni, el mar Báltic, el mar Negre i el mar de Japó.

Mars interiors o tancats

Mars interiors

Totalment voltades de terra, que poden rebre o no aigua dolça a través de diversos emissaris però no arriben a desguassar a l'oceà, són els que no es comuniquen amb cap mar u oceà. Destaquen el mar Mort, el mar Càspi i el mar d'Aral.

Cinema

Buscant a Nemo.

(imatge extreta de google:http://goo.gl/zjYmYE)

Buscant a Nemo (títol original: finding Nemo) és una pel·lícula d'animació infantil, produïda per PIXAR i guanyadora d'un premi Óscar.

Es va estrenar als Estats Units el dia 30 de Maig de 2003.

El guió està basat en un argument d'Andrew Stanton, i està dedicada al director/supervisor d'animació Glenn McQueen.

A l' Abril de 2013 es va anunciar la seqüela d'aquest llargmetratje, per al 25 de novembre del 2016.

Sinopsis:

L'argument d'aquesta pel·lícula esta basat en l' historia de dos peixos pallasso, pare (Marlin) i fill (Nemo), els quals fan a seva vida normal, com si fossin humans, però dintre de l'aigua, però un dia, al nemo, l'agafen uns submarinistes i se'l emporten a un aquari d'una clínica dental.

Nemo en el seu afany de demostrar la seva valentia i la seva capacitat de desembolicar-se a pesar de tenir una aleta atròfica, és atrapat per un bus amb una xarxa i acaba en la peixera d'un dentista a la ciutat de Sydney per a ser el regal de la neboda del dentista, Darla. Des de llavors el seu pare emprèn una llarga recerca per a donar amb pistes que li duguin a recuperar al seu fill. En el camí se li uneix un peix de poca memòria anomenat Dory. Els dos junts han de superar nombrosos problemes entre els quals es troben els taurons vegetarians, les meduses, una balena amb la qual parlen "Cetaci" i les gavines. Durant el seu viatge també reben l'ajuda d'altres personatges entre els quals es troben les simpàtiques tortugues. Mentrestant, Nemo entaula una gran amistat amb els peixos que habiten dintre de la peixera i junts planegen escapar i tornar a la mar.

Director: 

Els directors d'aquesta pel·lícula van ser Andrew Stanthon i Lee Unkrich. Els dos son directors de pel·licules animades.

He decidit parlar d'aquesta pel·lícula ja que tot i ser infantil es bastant entretinguda i té la seva gracia, a més a més de que està tota feta sota el mar i es coneixen varies espècies de peixos i estructures i brossa marina.

Cinema

Titànic

Títol original

Titanic

Any

1997

Duració

195 min.

País

Estats Units

Director

James Cameron

Guió

James Cameron

Música

James Horner

Fotografia

Russell Carpenter

Repartiment

Leonardo DiCaprio, Kate Winslet, Billy Zane, Kathy Bates, Frances Fisher, Gloria Stuart, Bill Paxton, Bernard Hill, David Warner, Victor Garber, Jonathan Hyde, Suzy Amis, Danny Nucci, Jason Barry, Ewan Stewart, Ioan Gruffudd

Productora

Paramount Pictures / 20th Century Fox / Lightstorm Entertainment

Sinopsis

Premios

1997: 11 Oscars, incloent  millor pel·lícula, director, fotografia, so. 14 nom.

1997: 4 Globós de Oro: Millor pel·lícula drama, director, BSO, cançó. 8 nom.

1997: 10 nominacions als BAFTA, incloent millor pel·lícula i director

1997: Premis Cesar: Nominada a millor pel·lícula extranjera

1997: National Board of Review: Millor director

1997: Critics' Choice Awards: Millor director (Cameron). Top 10 - Millors pel·lícules.

Sinopsis

Jack, un jove artista, guanya en una partida de cartes un tiquet per viatjar a Amèrica en el Titànic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord coneix a Rose, una jove de una bona família que va a contraure un matrimoni de conveniència amb Cal, un milionari cregut a qui sol l'interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose es enamoren, però el promes i la mare d'ella posen tot tipus de traves a la seva relació. Mentre, el gegantesc i luxos transatlàntic s'aproxima cap un immens iceberg.

James Cameron

Nascut el 16 de agosto de 1954 en Kapuskasing, Ontario (Canadà)

Biografia  Director, productor i guionista canadenc, fill del enginyer elèctric Philip Cameron i de l'enfermera Shirley Cameron. A l'any 1971 James Cameron es va traslladar amb la seva família als Estats Units per residir a Califòrnia. 

Va acudir durant un temps a la fullenton Collage per estudiar Física però no va acabar la carrera.
Va treballar com a camioner i com a mecànic, i inspirat per Stanley Kubrick va començar a rodar curtmetratges a la dècada dels 70.

Cinema - Titanic

Arquitectura

Ports principals del Mar Mediterrani:

Ports	Ubicació
Barcelona	Espanya
Marsella	França
Gènova	Itàlia
Trieste	Itàlia
Alejandría	Egipte
Haifa	Israel

Ports principals del Mar del Norte:

Ports	Ubicació
Calais i Dunkerque	França
Oslo, Kristiansand,  Stavanger i Bergen	Noruega
Ostende i Zeebrugge	Bèlgica
Esbjerg	Dinamarca
Flesinga, Róterdam i Den Helder	Països Baixos
Emden, Wilhelmshaven, Bremerhaven i Cuxhaven	Alemanya

 

Ports	Ubicació
Aberdeen, Dundee i Edimburgo	Escòcia
Newcastle upon Tyne,  Sunderland, Kingston upon Hull, Grimsby, Great Yarmouth,  Lowestoft, Colchester, Southend-on-Sea i Dover	Anglaterra

Ports principals del Mar Bàltic:

Ports	Ubicació
Lübeck/Travemünde, Rostock	Alemanya
Gdańsk, Gdynia, Police, Szczecin, Świnoujście, Świnoujście i Szczecin	Polonia
Kaliningrado, Primorsk	Russia
Klaipėda	Lituania
Ventspils, Liepāja i Riga	Letonia
Tallinn	Estonia

 

Ports	Ubicació
Helsinki, Pori, Kotka, Rauma i Turku	Finlandia
Estocolm, Oxelösund, Trelleborg i Helsingborg	Suecia